Fins aquí i més enllà

Això s’acaba.  Després de les merescudes vacances d’estiu, continuo de vacances indefinidament.

S’acaba tota una vida de militància sindical activa a Comissions Obreres i comença altre de nova, però amb el mateix compromís de lluita per la defensa dels drets dels treballadors i treballadores, dels drets socials i també nacionals, i de la justícia i la igualtat.

Una militància que vaig començar als 16 anys en una fàbrica tèxtil, organitzant-me en, les encara il·legals, Comissions Obreres. Organització on he crescut com a persona, on he trobat sòlides amistats i l’amor a la meva dona.

Em porto els meus amics i amigues mortes, i també un munt d’amics i amigues que m’han acompanyat durant bona part de la meva vida, i que seguiran acompanyant-me en aquesta nova etapa.

Tanco aquest Racó del sindicata però continuo amb el mateix compromís que vaig començar, ara fa 43 anys.

QUAN NO NOMÉS ÉS LA REFORMA LABORAL

Quedo amb uns treballadors que volen informació sobre l’elecció d’un representant dels treballadors. Ens veiem al carrer perquè no els vegin des de l’empresa.  Tenen por.

M’expliquen  que són uns 10 treballadors i que tots tenen contracte indefinit amb un període de proba d’un any. És a dir, tenen l’espasa de Damocles damunt el cap.

No els apliquen el conveni del sector en el que fa referència a salari, jornada. Tampoc en prevenció de riscos laborals.

Un d’ells va donar un pas endavant i va signar la candidatura. Al presentar-la a l’empresa, el van acomiadar per no superar el període de proba. Després van acomiadar dos treballadors més que van demanar explicacions, un d’ells havia presentat la seva candidatura el dia abans.

El sindicat hauria de donar cobertura a aquests treballadors i resposta contundent a l’empresa per vulneració dels drets laborals i sindicals.

Depresió

Avui estic depre. No pels resultats de les eleccions que, tot i no complir amb totes les expectatives, aquests són òptims.

Deia en un post anterior que per fer d’agent electoral havies de tenir aptituds com l’empatia, la flexibilitat, la rigorositat, el compromís, la iniciativa... 

Em va faltar la persuasió i la comunicació.

I és per aquestes mancances que estic depre. Alguns malentesos, ingerències, equivocacions, patacades..., que em porten a pensar que no serveixo per aquesta tasca.

Em van demanar fer-me càrrec de la planificació de les eleccions sindicals per revertir un període de descoordinació i previsions errònies.

En aquest temps, no sense dificultats, entrebancs i una certa ingenuïtat, però amb moments de gaudi, penso que estic aconseguint el compliment de l’encàrrec.

Què està fallant? L’empatia, la persuasió i la comunicació.  

Satisfacció

Estic satisfet perquè, en les d’eleccions que hem fet entre maig i juliol (l'elecció del període és aleatòria), promogudes pel sindicat, dels 36 representants de CCOO, el 69% són nous delegats i delegades; el 36% són dones; i el 25% són menors de 35 anys.

Bé, satisfet igual no és la paraula, perquè en aquest període, hem passat d’una diferència de 184 delegats, en relació al segon sindicat, a una diferència de 161.

Però estic content. Perquè, en contra d’opinions interessades que vaticinen que el sindicalisme està caduc, hi ha una important renovació, més implicació dels joves i major feminització en la representació dels treballadors i treballadores.

Content perquè, de les 9 eleccions fetes en empreses que no tenien representació, CCOO ha obtingut 14 dels 22 delegats i delegades elegides.

Ara cal dotar-los d’instruments i formació perquè puguin realitzar les seves funcions en les millors condicions possibles.

D’on els treuen?

D’on treuen les empreses multiserveis els responsables de recursos humans?

L’altre dia vaig a una empresa de manteniment subcontractada d’una altra d’automoció. Vaig poder entrar al recinte gràcies a la secció sindical de CCOO, perquè des de RRHH havien tramitat el passi com a visita, no com activitat sindical, i no em deixaven passar.

A la mateixa empresa d’automoció em vaig quedar a les portes perquè RRHH d’una altra empresa de manteniment subcontractada, no va tenir en compte que no deixaven passar, als externs, abans de les 6:30 hores, i començaven les votacions del torn de nit a les 5:30.

En una altra coneguda empresa multiserveis, s’han convocat eleccions perquè caducava el mandat del comitè. RRHH fa una impugnació al procés al·legant que hi ha representació dels treballadors amb mandat vigent.

I en part té raó, ja que en la mateixa adreça existeix una altra empresa amb el mateix nom, però amb conveni, activitat i representació dels treballadors diferents. A més, fa la impugnació fora de termini!.

Si aquesta gent gestiona tant malament els recursos burocràtics, com no gestionaran els humans?