Animat pel meu amic
Quim Gonzalez, començo aquest racó de reflexions sobre les meves vicissituds
com agent electoral de CCOO, cosa que fa temps volia posar en marxa.
Des del mes de març
que em dedico a aquesta activitat a la comarca del Barcelonès, concretament a
les empreses de menys de 50 treballadors, de diferents sectors industrials.
Després de la meva trajectòria sindical, qualsevol ho podria veure com un pas
enrere, però no deixa de ser una oportunitat.
Malgrat les
matinades que em faig (quin vici tenen les empreses industrials a treballar a
torns!), les inclemències, sobre tot aquests dies saharians, les hores punta al
transport públic..., no deixa de ser una experiència estimulant el visitar
empreses, parlar amb la seva gent dels seus problemes i neguits, d’aconseguir
candidatura i que la majoria dels seus companys i companyes la votin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada