Sense escrúpols

El món de les eleccions sindicals és summament competitiu. La lluita per esgarrapar un delegat i ampliar la diferència és brutal.

Hem mantingut la candidatura del company acomiadat per promoure eleccions. A la constitució de la Mesa electoral va venir, com és el seu dret, un representant d’altre sindicat que va deixar una candidatura en blanc per si algú es volia presentar.

I tant que es va presentar algú. La mateixa que va demanar al seu pare que acomiadés al “perroflauta de Comisiones”.

A les votacions s’ha expressat la por, la “filla del jefe” ha tret 6 vots per un de CCOO (el del candidat) y cinc en blanc.

Al nostre candidat he hagut d’anar a obrir-li la porta perquè no el deixaven entrar a votar.

Em reafirmo en la necessitat de canviar la forma de representació a les petites empreses i treure tensió als seus treballadors i treballadores.

Democràcia a les empreses?

Massa sovint els drets de les persones es queden a les portes de les empreses.

L’altre dia vaig anar a una empresa a portar un preavís d’eleccions, no m’ho van voler agafar i els hi vaig enviar per burofax, que tampoc el van voler rebre.

Aquella mateixa tarda, van cridar al nostre candidat i el van acomiadar argumentant baix rendiment a la feina.

És un cas més que evidencia el dèficit democràtic que es dóna a les empreses, sobre tot les més petites.

El sindicalisme confederal ha de fer propostes per corregir aquesta manca de democràcia que afecta a milers de treballadors i treballadores. S’ha d’acabar amb les resistències dels empresaris (per nombrar-los d’alguna manera) a acceptar els drets fonamentals de les persones que venen la seva força de treball i/o d’aptituds a canvi d’un salari.

Acaba un cicle

Després de més de 40 anys de lluita organitzada a l’empresa, per primera vegada CCOO perd les eleccions a l’empresa BASI S.A., després d’un dur ERO que va acabar amb la producció a l’empresa i la transformació en una distribuïdora, on dos terços de la plantilla està a botigues o a les oficines, la resta, fen feines d’emmagatzematge.

Les cosidores, les teixidores i teixidors, les planxadores, les talladores i talladors... van ser acomiadades, com ho van ser una part del personal administratiu i tècnic. El gruix de l’afiliació i la força de CCOO.

Però, malgrat els esforços de l’empresa, malgrat les candidatures de CGT i UGT, CCOO té 2 representants de 7 en el comitè d’empresa. CCOO no ha renovat la majoria, com sempre ho havia fet, però encara queden espurnes per avivar el foc.

Vull recordar amb estimació, a aquelles dones valentes que es van organitzar a les clandestines Comissions Obreres de l’empresa i, de manera especial, a la Carmen, la Charo, la Montse, la Isabel i la Pilar que van ser acomiadades per participar a la primera vaga general de la Transició, organitzada per la Coordinadora d’Organitzacions Sindicals.

Flexibilitat?

L’altre dia vaig anar a les eleccions d’una empresa i un treballador se’m va acostar i em va dir: “sóc comercial d’aquesta empresa, no tinc horari fixa perquè depèn de les agendes dels clients; no he de fitxar ni a l’entrada ni a la sortida, passo moltes hores fora de l’oficina en reunions interminables amb els clients; de vagades he de matinar o arribo a casa mol tard; sovint mal menjat, bé per poc temps o perquè em trobo en una zona on no hi ha cafeteries, bars o restaurants a prop; em desplaço en transport públic sempre que puc, ja que és una norma de l’empresa.

Li vaig comunicar al meu cap de departament que m’agafaria el dia 24 de desembre de festa per assumptes personals. La meva sorpresa va ser quan a l’arribar a casa rebo un correu electrònic de part de recursos humans, amb un nou quadrant de vacances de Nadal on em posen el dia 24 com a vacances”.

Què poca sensibilitat tenen algunes empreses. Menys mal que al meu sindicat això no passa!

També són sindicat

Què passa quan altre sindicat promou eleccions sindicals en una empresa i t’adones que, a les anteriors eleccions, vas tenir un candidat que va perdre les eleccions per un vot? Que se’t queda cara de tanoca.

Després descobreixes que, en quatre anys, ningú s’ha posat en contacte amb ell. Penses, quantes mancances tenen les organitzacions sindicals, i la meva en particular, per cuidar dels seus!.

Sovint em trobo amb companys i companyes que busquen en el sindicat aixopluc, que els acompanyin, que els escoltin en els seus neguits, els seus dubtes i les seves pors. Que vagis a veure’ls de tant en tant, no que hagin d’anar al sindicat per ser escoltats.

Afiliats i afiliades valentes que es troben en absoluta minoria a les seves empreses, que aguanten prepotències d’altres, que se senten impotents. Gent que no assisteix a assemblees del sindicat però que se senten de Comissions Obreres.

A aquesta gent també les hem de posar en valor. Són de pedra picada capaços de sentir-se de CCOO en situacions hostils, saben que el sindicat els hi dóna aixopluc.

Parlem amb ells i elles, escoltem-los. Fem-los saber que CCOO també compta amb ells i elles.